RESENYA DEL ARTÍCLE "EDUCACIÓ ARTÍSTICA, DRETS HUMANS Y DIVERSITAT SEXUAL"DE RICARD HUERTA

Aquest article es troba dins del llibre "Educación Artística y diversidad sexual", editat per el propi Ricard Huerta i Amparo Alonso. Es un llibre que estic fent servir per al meu treball de final de master i que hem resulta molt interessant, ja que cada capítol está escrit per una persona diferent , i amb un enfocament distint.

En aquest cas, l'article que pasarem a comentar és el primer del llibre, "Educació artística, drets humans i diversitat sexual", escrit per un dels editors i un dels majors investigadors en l'a educació plástica, Ricard Huerta

A l'article, l'autor intenta fer arribar al lector la necessitat d'una educació en la plàstica que puga ajudar tant a l'alumne com al professorat de plàstica a crear un món més respectuós amb les diversitats. Per tant, a l'article bàsicament es dedica a donar possibles vies d'ajuda per a tractar a classe temes com l'homosexualitat o la transsexualitat.

També parla de la importància d'apropar a l'educació artística les problemàtiques i realitats socials, ja que aquesta és l'única forma de crear alumnes compromesos. Això sols es pot aconseguir construint un entorn dintre de l'aula sense discriminacions o prejudicis de cap tipus. Explica també les noves realitats transgènere.

Bàsicament el que es defensa a l'article són les possibilitats de l'educació artística com a camp d'acció privilegiat per a portar a terme un model més adient amb les noves realitats i necessitats socials, encara que també es parla de què els màrgens curriculars estrictes i la falta de temps moltes vegades influeixen negativament a l'hora d'abordar aquestes realitats.El llibre el podeu trobar aquí
 

RECURSOS ÚTILS PER A L'AULA DE PLÁSTICA  

La tasca que el profesor ens va proposar consistía en comentar de entre els recursos per a treballar amb els alumnes de la eso, els tres que ens semblaren millor. El que jo he fet ha sigut anar un pas mes enllá i delegar aquesta feina amb el meu germá Andreu de quinze anys , expert en fer d'alumne. Les que ell ha triat que eren mes interesants són:

STRIP GENERATOR

 

 

És una pàgina en la que pots crear els teus propis còmics. Una vegada entres, has de buscar una espècie de quadre de diàleg roig que diu " create a new strip" i a continuació pots començar a treballar en una nova història.

A continuació podràs observar que disposaràs inicialment de tres vinyetes que podràs omplir de personatges, objectes o quadres de diàleg. Tot és modificable, però el que aquesta web dóna molta llibertat de creació.

El problema? Com Andreu va apuntar, no et deixa modificar les expressions d'un mateix personatge, així que si vols canviar-li-la, tens que recorrir a utilitzar un altre personatge, com li va passar a ell a la imatge dalt mostrada.

ARTECOMPO 

 

A aquesta pàgina proposen contemplar el quadre des de la perspectiva del pintor per tal d'ajudar a "llegir" les forces visuals que treballen dins de l'obra. La web presenta dotze anàlisis, molt complets, amb animacions i estudis compositius. A més a més, també presenta cinc quadres, el que tenen aquesta marca que es poden manipular per a poder treballar les composicions i crear noves.

Trobe que és molt divertit que et deixen davant de grans quadres i et donen màxima llibertat per a què el modifiques com convenientment vulgues.

L'únic problema que li trobem es pot ser el curt nombre de quadres a modificar. "A més, els personatges no es poden moure a l'espai lliurement, no pots posar a les figures volant, necessiten tenir els peus a la terra" comenta Andreu.

PICASSOHEAD

 

Aquesta web t'ajuda a crear un dibuix utilitzant l'estètica i l'estic del pintor Pablo Picasso. A més, també disposa d'una galeria on els dibuixos creats per tots els participants es guarden, de forma que pots veure els dibuixos dels altres i inspirar-te.

És una simple plataforma de creació de personatges on vas decidint quina forma vols per al cap, els ulls, la boca... la diferència és que tots els ítems es basen en la forma que tenia aquest peculiar artista de dibuixar.

Pense que és un bon recurs per als alumnes de plàstica més joves, per a què aprenguen quin era l'estil de Picasso més enllà de simplement explicar-ho mitjançant una classe magistral.

Mitjançant aquest mètode, l'alumne interioritza quin eren les principals característiques d'aquest pintor i les assimila més fàcilment.

 

 

Aquest es un dibuix en proccés en primer de batxillerat ,al 2008, realitzat amb llapis al bloc d'esbossos.

LA EDUCACIÓ PLÀSTICA AL S.XXI

 

L'educació plàstica és una de les matèries amb mes controvèrsia al sistema educatiu pràcticament, m’atreviria jo a dir, en l'àmbit mundial i pràcticament durant tota la història. La veritat és que, així a primera vista, no s'hem  acudeix un país en el que l'educació plàstica, junt amb la música, no siguin considerades assignatures de segona, o en el millor dels casos, menys importants que les clàssiques grans matemàtiques, ciències i llengua.

Un tema que hem preocupa un poc és fins a quin punt és necessària l'educació plàstica. No us alarmeu, no estic tirant-me pedres sobre la meva pròpia teulada (encara que potser sí). Tenim bastant clar que al món al que vivim actualment, on un xiquet de camí un dia a l’escola ha vist més imatges que un granger de la edat mitjana en tota la seua vida, una era on la gent és bombardejada des que naix amb milions i milions de imàtgens, l'educació visual i plàstica és, com a mínim, una ferramenta útil per a intentar comprendre el món i per a descartar i seleccionar diversa informació.

Però, descentralitzant a la societat occidental de l'equació i fixant nos en altres models de vida, que passa quan el món en el que vivim és un xicotet poblat de quaranta habitats al costat del riu Níger, a l’Africa profunda?

Aquesta és sols una hipòtesi que comente, per què no he trobat massa informació al respecte. A la recerca que he fet, el fet d'escriure al buscador “Educació plàstica per a les tribus africanes” ja hem fa riure per ell sols, en tot cas, les recerques que he trobat han sigut més relacionades de com aplicar l’art d’aquestes societats a la plàstica que nosaltres donem als alumnes del món occidental. Podríem dir alguna cosa com “No et preguntes que pot fer la plàstica per les tribus del món, preguntat que fan les tribus per a l’educació plàstica”.

A les cultures africanes, per exemple, l'educació plàstica i visual va implícita en l’alumnat pràcticament des del moment del naixement, ja que aquestes cultures no es podrien explicar sense nomenar arts com la dramatització, la dansa o la pintura i escultura. Però aquests llenguatges queden assignats sols a les coses realment importants, com la transmissió de cultura, filosofia o inclús ciència. Per tant, que podem pretendre nosaltres ensenyar a un xiquet que ha viscut tot açò com a complements transversals del que és la vida?

En canvi, a les cultures occidentals actuals, on les persones estem dia a dia rodejats d’estímuls visuals, pense que al haver-hi tant d'element on fixar la nostra atenció, ens perdem en distingir o en focalitzar l’atenció en les coses importants. També estem institucionalitzats en un sistema que treballa per la igualtat i norma, tots hem de ser iguals i arribar al mateix punt, rapidament, sense massa demora. De aquí la necessitat entre altres coses, d'una educació plàstica de qualitat, que ens ajude a centrar l’atenció en el que és important, que fomente el pensament crític i divergent, i que ens ajude a l’hora de posicionar-nos com a essers , creatius i unics.

 Per tant, les preguntes que propose són:Necessiten els jóvens la plàstica de la mateixa forma a tots els llocs del món? Deurien de aplicarse els mateixos continguts?Jo crec que no, ja que, depenent dels contexts, les necessitats són diferents. El que veig clar es que tots podem aprendre de tots.